Per què el meu cor se sent tant malament?
Les portes obertes.
Tinc mil preguntes que em corquen la ment,
que a tothom molesten.
El món cau en picat sota els meus peus,
fora del planeta.
L’amor s’acosta fugisserament,
tothom em detesta.
Soledat, contaminació i guerres,
i tothom de festa.
Passo caminant enmig de la gent,
ningú no em contesta.
Voldria volar i anar-me’n al cel,
i oblidar la resta.
Per què el meu cor se sent tant malament?
Les portes obertes.
Tinc mil preguntes que em corquen la ment,
que a tothom molesten.
El món cau en picat sota els meus peus,
fora del planeta.
L’amor s’acosta fugisserament,
tothom em detesta.
Soledat, contaminació i guerres,
i tothom de festa.
Passo caminant enmig de la gent,
ningú no em contesta.
Voldria volar i anar-me’n al cel,
i oblidar la resta.
Per què el meu cor se sent tant malament?
Les portes obertes.
1 comentari:
Preguntes i més preguntes, que acompanyades per aquesta cançó, confereixen un ambient asfixiant, segurament volgut, per recrear aquest ambient de no resposta rebuda, tot i que acabes amb un aire d'esperança, segons em sembla veure en aquestes portes obertes.
Benvinguda al món blogaire Laura!
Publica un comentari a l'entrada