diumenge, 13 de juny de 2010

Agulles enverinades

 

 














Ell cremava ta pell a la nit freda,
llepava ferides, llevava llagues.

Entre la llei i el llindar de l’abisme

lliscaves de plaer mentre et lligava,
en els teus ulls lluïen mil estrelles
i l’ànima dels llençols et xuclava.
Tallaven l’aire les agulles llargues,
enfilades d’un líquid oníric:
pensament lliure, presó dels lligaments,
pressió alliberava el verí latent.

I et desvetllares en un llit de llàgrimes.