Autors: Sara i Esteve Solà (Tiua)
Mides: 70 x 100 cm
Tècnica: mixta al temple
Aquest quadre s’emmarca en el projecte “Parelles artístiques, experiències creatives per la salut mental”, en l’edició del curs 2007/2008, que organitza la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona. En aquest projecte s’ajunten parelles d’artistes, per a fer una creació. Un membre de cada parella és usuari del centre anomenat anteriorment.
Mides: 70 x 100 cm
Tècnica: mixta al temple
Aquest quadre s’emmarca en el projecte “Parelles artístiques, experiències creatives per la salut mental”, en l’edició del curs 2007/2008, que organitza la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona. En aquest projecte s’ajunten parelles d’artistes, per a fer una creació. Un membre de cada parella és usuari del centre anomenat anteriorment.
NECESSITAT IMPERIOSA I
No puc viure sense tu,
encara que sembli mentida
de tu depèn la meva vida,
i la ràbia se m’endú.
Giro dins un embut
de miratges suïcides
que em controlen dia a dia
i m’apropen més a tu.
Cremo,
sota un cel de fum i estelles,
la palmera dels teus desitjos.
M’aixoplugo,
sota pluja d’humides estrelles,
i m’espolso els teus capritxos.
Algú té un misto, si us plau?
encara que sembli mentida
de tu depèn la meva vida,
i la ràbia se m’endú.
Giro dins un embut
de miratges suïcides
que em controlen dia a dia
i m’apropen més a tu.
Cremo,
sota un cel de fum i estelles,
la palmera dels teus desitjos.
M’aixoplugo,
sota pluja d’humides estrelles,
i m’espolso els teus capritxos.
Algú té un misto, si us plau?
NECESSITAT IMPERIOSA II
Els budells de colors travessen el fantasma blanc,
i he vist sortir fum lívid i roig amb vetes albes
del forat negre que conté l’enteniment estanc,
entre els motlles onírics de les meves fantasies.
Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.
Necessito allò que em faria menar al barranc:
el llop amb ulls lluents d’huracà i unes llengües bífides,
que esguerren el seny i l’equilibri sense entrebanc,
a l’aguait dels meus somnis que suren com serpentines.
Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.
i he vist sortir fum lívid i roig amb vetes albes
del forat negre que conté l’enteniment estanc,
entre els motlles onírics de les meves fantasies.
Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.
Necessito allò que em faria menar al barranc:
el llop amb ulls lluents d’huracà i unes llengües bífides,
que esguerren el seny i l’equilibri sense entrebanc,
a l’aguait dels meus somnis que suren com serpentines.
Ambiciono una pau que farà fugir el tanc,
el tanc que regalima desassossecs impassibles,
forat negre que agita necessitats imperioses.