divendres, 23 de desembre de 2011

Enrunada


(Abans de llegir el poema, heu d'imaginar-vos al mig d'unes runes. Empúries, potser?)


En les resquícies de la memòria
cerco aquella poesia antiga
brillant
com un punt en el temps,
constant
en les finestres de la història.

Però ara...
l'enrunaré del tot,
la deixataré
fins fer-ne trossets de paraula.

I encarregaré als déus,
els fenicis i els romans,
els grecs i els egipcis,
els místics o els profètics,
que abans m'eren imprescindibles,
que barrinin l'esquerda
del darrer mot
fins fer-ne un esvoranc
ben profund
on càpiguen
aquelles paraules que et vull dir
però que no se com ordenar.

Cap comentari: